Activistes d'Obertament

l senyor Santandreu es desautoritza ell sol responent a la pregunta “És culpa nostra la depressió o l’ansietat?” amb aquesta afirmació, en l’entrevista que li van fer al diari “El Mundo” de Balears: “Sí, la depressió te la provoques tu amb el teu diàleg intern, encara que no te n’adonis. Costa molt deprimir-se: només si t’esforces molt ho aconseguiràs”. Amb aquesta afirmació el que aconsegueix és com si volgués apagar un foc amb gasoil! El reguer de comentaris al Facebook d’Obertament són una mostra del foc que ha encès aquest senyor.

El passat 9 de juliol, el mitjà ‘La premsa del Baix’ va publicar una notícia titulada ‘Detenen un jove amb problemes mentals atrinxerat a casa seva tres dies’. Després de rebre una Alerta Estigma pel tractament periodístic sensacionalista i irresponsable que fa l’article, el vam compartir amb els activistes contra l’estigma en salut mental d’Obertament. Entre les diverses opinions que ens van fer arribar, publiquem aquest text del Dani, que analitza la notícia i en dóna el seu parer, o aquest altre de la Rosa.

Acabo de veure el programa This is Art: “Bogeria”. En aquest documental hi veig llums i ombres. […]

És un tòpic recurrent l’ús d’instal·lacions grans o complexes, diguem que en un entorn aïllat, i amb reminiscències dels manicomis del segle XVIII o XIX, pel cinema o la publicitat, com en aquest cas, en què tot l’espot està rodat en un palau a Medina del Campo (Valladolid) per la nominada als Goya, Isabel Coixet.

M’explico: el primer dia, després d’arribar tard al local de l’Hostal on fèiem els esmorzars, per culpa que la noia que m’hi havia d’acompanyar no se li va engegar el cotxe pel matí, i després, que tinguéssim problemes amb la bateria de l’ordinador portàtil, que estava esgotada, i que trobéssim un allargador i un endoll per connectar el portàtil a una font d’alimentació per fer la presentació Powerpoint, després vàrem poder començar.

He vist la pel·lícula “Una ment prodigiosa” (com la tradueixen en la tele catalana) varies vegades. La pel·lícula, guanyadora de quatre Oscars l’any 2001, narra la vida de John Nash (1928-2015), un eminent matemàtic, que el 1950, en el seu doctorat redacta la teoria de jocs cooperatius i no-cooperatius, coneguda com “l’equilibri de Nash” que més tard esdevindria un pilar fonamental de l’economia, motiu pel qual el 1994 Nash rebria el Premi Nobel d’aquesta matèria, junt a altres dues personalitats.