Abracadabra

Bé, el títol és per la màgia que en ocasions em mostra el meu trastorn o com se'l vulgui anomenar. Sé d'històries de fortes depressions, sé de grans pujades o companys addictes a elles. Llargues temporades de benestar o d’aïllament. Que sé jo de mi mateix? Doncs, que soc una mica tímid, una mica irònic, bastant maldestre, poc romàntic però bastant normal en general. A qui no li agradi que canviï de vorera.

Jo seguiré en la mateixa, amb els meus aliats, poquets però fidels. Si jo darrerament explico en xerrades que cal humilitat i respecte, a vegades és la pròpia gent amb un trastorn la qui s'ho pot ben bé aplicar....i jo el primer.

No és fàcil gestionar un període obscur quan els pares et cuiden, tens parella, fas esport amb companys de suor, gaudeixes d’una feina i ni així passes dos mesos tranquil. Després t'arriba la hipomania i penses que no et cal un psicòleg. Total, no t'ha pogut evitar els moments tristos en mig any. Considero que és un reset a temps i una vida d'estalvi de moments tensos el que serveix a la majoria. Apart de les coses bones que conserves, conèixer altres persones i que et valorin és un magnífic suport quan els vells coneguts no semblen estar a l'alçada que voldries o ja han deixat l’activisme o la vida de colla del passat. Gràcies, companys nous però sobretot gràcies a qui m'ha tractat més, perquè és qui et veu cada setmana qui no para de demostrar una enorme humanitat i comprensió.