Gràcies per ser-hi

Des de nina vaig créixer amb la por i la confusió a la meva vida. De vegades, sense voler, ens fan pensar que algunes coses són imperdonables i que per això ens trobarem tot sols, rebutjats per les persones que ens importen i estimem, així que la por agafa un lloc tan important a la nostra vida que ens deixa incapacitats davant algunes situacions.

El fet de comprendre això i de saber que no hi ha res que no es pugui perdonar ha estat i és un llarg procés per a mi, i sobretot saber amb certesa que no hi ha ningú a qui perdonar, sinó que cal observar, comprendre i deixar-ho passar.

En aquest procés sempre hi ha hagut i hi ha algú que em recorda que no tengui por i que no estic tota sola...gràcies.