"No tinguis depressió" - El testimoni de la Martina

La depressió és un trastorn mental freqüent que es calcula que a nivell global afecta a 350 milions de persones, segons l'OMS. Hi ha pocs fenòmens tan estesos i tan poc entesos. La pròpia OMS ha establert que l'any 2017, pel Dia Mundial de la Salut, es posi el focus en parlar de la depressió, dels seus síntomes, d'investigació i de tot el que comporta. Una de les conseqüències del desconeixement i la falta d'informació sobre la depressió i els seus símptomes és la discriminació i l'estigma social que pateixen les persones que passen per aquest problema de salut mental. La por a ser jutjats, la vergonya i fins i tot el sentiment de culpa són comuns, i més quan l’entorn pressiona. Pitjor que els símptomes és l'estigma: quan els altres sovint no entenen què passa i volen ajudar dient-li a la persona que s’animi, que s’aixequi del llit, que surti a prendre l’aire, que si està així és perquè vol o que és una qüestió d’actitud. Dir això és com dir #NoTinguisDepressió. I fa mal. La Martina ho explica:

Tinc depressió des que tenia 14 anys. Vaig intentar ignorar-ho durant massa temps, durant molt de temps. Tot i que hi havia uns símptomes. Entre d’altres, doncs que no tenia ganes de fer res, que em costava molt aixecar-me. Tothom em deia coses del tipus “Aixeca’t, dormilega, has de ser més responsable…”. Entre això i que t’ho repeteixin un cop i un altre, que t’esbronquin, fins i tot, persones que t’estimen, tot i que et coneixen i saben el que tens, però que ho confonen, o en aquell moment se n’obliden que és el teu trastorn el que està darrere, impedint-te fer tot això. Els excuses dient-te que no coneixen què és la depressió, però el problema és que fins i tot persones que la coneixen, com alguns metges, també et tracten així i et diuen que t’esforcis més. Per exemple, una doctora em va dir una vegada que si no em podia despertar, posés el despertador més fort. Però el problema no és el despertador. També et diuen que t’esforcis més, i tu penses: “Porto 25 anys esforçant-me, encara no m’esforço prou?”. Convisc amb un trastorn que s’anomena depressió, i el fet que confonguin aquesta depressió amb mi, amb la Martina, fa que em senti discriminada, i és el que em provoca culpa i dolor.