"No tinguis depressió" - El testimoni de la Isa

La depressió és un trastorn mental freqüent que es calcula que a nivell global afecta a 350 milions de persones, segons l'OMS. Hi ha pocs fenòmens tan estesos i tan poc entesos. La pròpia OMS ha establert que l'any 2017, pel Dia Mundial de la Salut, es posi el focus en parlar de la depressió, dels seus síntomes, d'investigació i de tot el que comporta. Una de les conseqüències del desconeixement i la falta d'informació sobre la depressió i els seus símptomes és la discriminació i l'estigma social que pateixen les persones que passen per aquest problema de salut mental. La por a ser jutjats, la vergonya i fins i tot el sentiment de culpa són comuns, i més quan l’entorn pressiona. Pitjor que els símptomes és l'estigma: quan els altres sovint no entenen què passa i volen ajudar dient-li a la persona que s’animi, que s’aixequi del llit, que surti a prendre l’aire, que si està així és perquè vol o que és una qüestió d’actitud. Dir això és com dir #NoTinguisDepressió. I fa mal. La Isa ho explica: 

Fa uns dies vaig anar a la perruqueria i dóna la casualitat que aquell dia havia passat un fet al barri, i tothom xerrava. Tenia un parell de clientes al costat, mentre jo espera perquè m'atenguessin. Que comentaven que, bueno, que s'ha d'anar amb bona actitud a la vida, que anar amb un somriure influeix en el teu estat d'ànim. M'havia de mossegar la llengua perquè em feia por enfrontar-me a elles i reconèixer que jo, en molts moments, per desgràcia, m'he trobat que, tot i ser una dona positiva i tot i esforçar-me per somriure a la vida, per estar contenta i per tirar endavant, degut al meu problema de salut mental, doncs no he sabut com fer-ho, no he pogut fer-ho i llavors, sentir aquelles senyores com és de fàcil xerrar i com és de difícil actuar, em removia coses per dintre. El fet de reconèixer-ho i dir-ho significava que quan jo passés pel carrer, quan passés per la perruqueria, la gent m'associaria amb un problema de salut mental. És a dir, donaria per suposat que jo sempre estic malalta, que jo sempre estic trista i que jo no somric perquè no vull. El que més em dol és que es parli d'una cosa que no s'ha viscut i que es doni per suposat que la gent que tenim aquesta depressió no sortim d'ella perquè no volem, perquè no ens hi esforcem.