Plomes

Són les plomes de l'ocell de foc que vaig deixant pel camí les que em fan fort. Procuro recollir-les una a una i posar-me-les al cap, com si fos un indi. Diu molt de mi el tatuatge que porto, un fènix que crema i es crema i reneix gràcies a les seves llàgrimes tantes vegades com calgui.

Amor i odi. El meu brot també deixa anar plomes. Petjades. Perquè, com diu el poeta, que em perdonin els morts de la meva felicitat, que jo ja intento perdonar-me els meus 'pecats'. Llibertat.

És curiós, fa uns dies vaig compartir a Facebook el meu primer text del blog d'Obertament. I em vaig quedar astorat veient les reaccions de les meves amistats. Molts comentaris felicitant-me, persones compartint-ho al seu mur. Volar.

Però també hi havia qui no reaccionava. No busco "megustas" tot i que em van bé, sincerament. Malgrat que intento defugir el victimisme del brot. No sé els motius ni vull tenir prejudicis, i la meva lluita contra l'estigma ha de passar per davant de les suposicions. Ara bé, no em puc estar d'analitzar-ho i criticar-ho.

Doncs resulta que la majora de reaccions venien de dones. De grans dones que m'acompanyen. De grans dones que es cuiden i cuidadores. De dones fortes i dones sensibles. Valentes. Ho vaig estar debatent amb alguna d'elles. Quin era el motiu?

Com a homes, ens han educat a ser forts i valents, però sense mostrar ni pensar els nostres sentiments. De pedra i a competir entre nosaltres. I la valentia rau a saber-ho fer tot a la vegada. Suport mutu.

També ens han ensenyat a ser visibles, vejam qui la té més grossa. Potser alguns bons homes estem intentant ser-ho menys, deixar pas a les dones. Ser menys visibles. No ho sé. O ser visibles, vejam qui la té més petita. Modèsties a part.

Em posen les dones, i tant. No totes. I també em posen els homes, perquè no? I no tots. Em posen els companys que estimo i que m'estimen. Perquè em posa molt més una bona abraçada i conversa a temps que no pas el sexe fugaç i desinteressat.

I perquè també em posen els companys i germans, companyes i germanes que van recollint les meves plomes per entendre'm. No us preocupeu, sense les vostres plomes jo tampoc podria volar ni cremar.

Hay que follarse las mentes – Martin H