No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Obertament: l'experiència de l'Ester

La meva vida va canviar quan vaig fer 30 anys. Després de 14 anys, per fi m'havia estabilitzat i havia acceptat la malaltia. Tornava a ser l'Ester de sempre, però millorada. Amb l'experiència d'aquests anys i l'autoestima força treballada.

Per entendre aquestes paraules ens haurem de traslladar als meus 22 anys, quan em va agafar el primer brot psicòtic amb depressió. Quan et passa això tens dues opcions: tirar endavant o estancar-te en el moment que has tingut el brot. Per sort, jo vaig decidir tirar endavant. Recordo perfectament els mals moments, però a l'hora sóc capaç de veure que tot allò eren males passades de la meva ment.

Ara que ha passat el temps ho veig tot amb una altra perspectiva. No només tinc molt controlats els brots psicòtics, sinó que també començo a controlar la depressió recurrent. Al llarg dels anys he après a veure els identificadors de la meva malaltia, és a dir, que sé exactament en quins moments estic en risc de recaure.

Recaure no només afecta a la vida emocional, sinó que també a la sentimental o a la laboral. Això m'ha comportat canviar de feina en moltes ocasions. Em despatxaven de la feina a causa de les baixes. Una recaiguda, una baixa, una feina perduda. No obstant, mai he deixat de treballar (només durant uns mesos en crisis molt fortes). Després de cada episodi, he tornat a buscar feina. Sempre he volgut estabilitat. Ara he trobat una feina poc estressant que m'ha permès trobar l'estabilitat econòmica que sempre he buscat (molt important si vols ser independent).

Personalment, crec que les persones que tenim alguna malaltia mental és molt important sentir-nos independents i amb ganes de fer coses i millorar, per molts entrebancs que surtin pel camí. No quedar-nos a casa, sortir, lluitar dia a dia per buscar allò que et fa feliç. I si veus que el que estàs fent en aquest moment no t'omple, doncs anar-ho canviant a poc a poc, amb consciència i constància. Però canviar. És necessari per la teva ment i la teva vida t'ho agrairà.

Ester Escoda

 

L'Ester també va participar al projecte Activa't per la salut mental, de Salut Mental Catalunya, compartint la seva història. No us la perdeu!

Carregant, un moment, si us plau