Sensibilitzacions, resten autoestigma i sumen autoestima

Ho diré clar i directe: fer sensibilitzacions als estudiants de la Universitat ha estat una experiència genial per mi.

Parlo concretament de la que he realitzat als estudiants d’Infermeria de la Universitat de Vic dins d’ActivaMent, i als estudiants de 2n de Medicina de la UAB, aquesta última va ser a la primavera i mitjançant el grup autogestionat d’activistes d’Obertament coordinats per dos companys d’associació.

Tot i que dies abans estava molt nerviosa, em va suposar una vivència molt enriquidora! Un repte que no vull oblidar perquè m’he enfrontat amb antics fantasmes del “no puc” i els he difuminat, els he deixat enrere amb voluntat de ser, amb l’esperit de qui vol superar-se.

No he estat sola gràcies a paraules encoratjadores de companyes activistes. He escoltat frases com: “t’ho has de prendre com una experiència a viure i no com si haguessis de passar un examen davant d’un jutge”. El ressò d’aquests ànims al meu interior va ser clau. Em va esperonar a tirar endavant sense por, a somriure i llençar-me a la piscina deixant nua la meva ànima explicant vivències de Salut Mental que havia silenciat durant molt de temps.

També vaig adonar-me'n que el que em causava angoixa era aquesta híper responsabilitat i autoexigència desmesurada que només em proporcionava patiment. Així que, decidida a fluir i no enfrontar-me a cap jutge, vaig qüestionar-me la finalitat autèntica del perquè ho feia: I si la meva experiència serveix perquè futurs professionals puguin millorar el servei d’atenció a les persones? I si l’empatia és la reina d’aquesta festa? I si en un futur els professionals de Salut Mental ofereixen esperança en comptes de cronicitat? Bonic i molt idíl·lic, oi? Doncs, sí! Possiblement...

Joves que escolten, que pregunten amb respecte i que s'emocionen després d’escoltar experiències que he viscut i que em flueixen. Participen i qüestionen: Quan notes que comences a entrar en depressió? Com ho ha viscut la teva parella? Com ho han viscut els teus fills? Quines estratègies fas servir ara per forçar la teva voluntat davant del trastorn? Què en penses ara de les persones que t’han fet sentir discriminada?

Vaig responent sense problema perquè me n'adono que la POR en majúscula ja és minúscula. Fa anys que l’estic esmicolant, cada dia una mica més. D’això en diem procés de recuperació en Salut Mental.

Per a mi, aquestes sensibilitzacions contra l’estigma en salut mental, resten autoestigma i sumen autoestima i això no té preu. M'alegro molt d'haver participat. Espero fer moltes més!