La por és irracional?

Una vegada ja fa molts anys, quan jo encara era una persona sana, una professora de la meva escola, que dubto que m'estimés, em va dir que la por era irracional.

Doncs jo he sentit la por. La por a perdre el cap quan vaig tenir un episodi autoreferencial als vint anys, i no vaig trobar consol en els meus familiars que van reaccionar en contra meva. Vaig sentir por quan, anys més tard, em volia llençar pel balcó, perquè no aguantava més el patiment que em causava la meva esquizofrènia, que m'havia fet actuar de manera infantil durant molts anys a causa d'una medicació que sedava les meves neurones. Vaig sentir por quan el meu pare, abans de morir, em va dir que no oblidés mai el que jo era, com si la malaltia mental ho fos tot en la meva persona. Por quan van fer que em presentés davant d'un jutge per una curatela que es va convertir en una incapacitació total i la pèrdua dels meus drets polítics.

I avui sento por en veure que els valors en què vaig ser educat només m'han portat a fer el ridícul i a la negació de tot el meu esforç per tenir un lloc en la societat dels meus contemporanis.

Ara que veig propera la meva vellesa, penso que potser val més així.