M'agrada presentar-me i cap patologia em representa, no sóc una etiqueta diagnòstica així com tampoc crec que el nom de pila em defineixi. Tot i això, per què us feu una idea, començaré dient que em dic Kira, tinc 23 anys, i estic acabant el grau d'infermeria. Quan acabi el grau m'especialitzaré, com aquells professionals que veia a l'altre costat del vidre quan no podia dormir, aquells infermers que repartien la medicació i em prenien la tensió. Però sobretot m'especialitzaré per ser com la infermera que a més a més parlava amb mi, m'escoltava, em donava suport, em respectava, tenia empatia i em donava allò que més necessitava; motivació per continuar endavant. I és que gràcies a aquella infermera vaig veure clar el meu futur. No volia ser la psiquiatra que em va diagnosticar només veure'm, sense parlar amb mi; no volia ser la psicòloga que em mirava com si fos d'un altre planeta... Havia de ser una bona infermera.
Així és com avui dia vull especialitzar-me en infermera de salut mental. I no és fàcil que tothom ho entengui, no és fàcil poder parlar obertament, en la meva professió, sobre el que m'ha passat. I és que inclús en l'àmbit de la sanitat hi ha molts prejudicis.
És per això, que avui i des d'aquí insisteixo; si algú no em contracta per haver estat ingressada en una unitat de psiquiatria, ell s'ho perd, segur que no trobaran algú amb una motivació tan elevada com la meva, que entengui tant als usuaris que estan ingressats com jo. I és que sé les necessitats de les persones que estem allà. Som companys! Si us plau companys de professió, sóc vàlida igual que algú que no tingui cap trastorn mental. Inclús més.
Kira Mas
Carregant, un moment, si us plau