No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.
Està clar que a nivell audiovisual està molt ben fet, però busca sensacionalisme. I el que és pitjor: busca emocionar utilitzant l’estigma en salut mental. Ens queda molt per treballar.
Cualquier queja, discusión o discurso que se salga de los estándares puede catalogarse como resultado de “esos días del mes” o de un “arrebato” femenino. Y esto es así porque aún se nos asocia como personas que tienen que estar calladas o de lo contrario, existe un problema.
És més efectiu per la premsa titllar de bojos a la gent perillosa, englobant aquí tota mena de tabús i estigmes que no fan sinó carregar-nos més l'esquena als ja cansats pacients amb malaltia mental.
"Fui a un centro de salud mental, atravesando un episodio de depresión mayor. Me encontré un cartel con consejos de autoayuda que decía “Sé positivo”. Claro, como si encontrarse mal dependiera de uno mismo, ¿no?"
"Em fan pensar que mai podré treballar de fuster, i decideixo provar de tornar a la universitat per acabar una formació acadèmica per poder treballar després. Durant el curs següent intento mantenir la il·lusió i l'esforç, tot i sentir-me discriminat. Però la pressió se'm fa insuportable."
"Jo sempre havia sentit parlar del tema de la depressió. No entenia res, de vegades no entenia per què hi havia persones que estaven de baixa tant de temps. I ara que ho he passat ho he entès més."
Carregant, un moment, si us plau