No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.
#NiHistèriquesNiSilenciades Que es vegin en el dret d’opinar sobre la meva vida, sense demana’ls-hi, és el que més em crispa. Però no us enganyo: em crispa ara, que sóc més forta.
El que més em dol és que es parli d'una cosa que no s'ha viscut i que es doni per suposat que la gent que tenim aquesta depressió no sortim d'ella perquè no volem, perquè no ens hi esforcem.
Les persones coneixedores del meu trastorn mental van remar a favor del fet de voler viure sola la maternitat. Però sempre hi van haver les que es creien en el dret d’aconsellar. “Vols dir que no és egoïsta tenir un fill i passar-li la teva enfermetat?”, “No t’estàs complicant la vida amb tot el que tu tens?”.
"Fui a un centro de salud mental, atravesando un episodio de depresión mayor. Me encontré un cartel con consejos de autoayuda que decía “Sé positivo”. Claro, como si encontrarse mal dependiera de uno mismo, ¿no?"
"L'altre dia li vaig comentar el que em passava a una companya i em va comentar que ella creia que abans de poder accedir a treballar a una escola de mestra i/o educadora tots hauríem de pasar un examen psicològic."
"Jo sempre havia sentit parlar del tema de la depressió. No entenia res, de vegades no entenia per què hi havia persones que estaven de baixa tant de temps. I ara que ho he passat ho he entès més."
Carregant, un moment, si us plau
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
