No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.
De vegades algú et treu a passejar dins la gàbia. I et mostra als altres. I et sents protegit. Però estàs exposat.
I perquè també em posen els companys i germans, companyes i germanes que van recollint les meves plomes per entendre'm. No us preocupeu, sense les vostres plomes jo tampoc podria volar ni cremar.
Tinc ganes d'estar per Terrassa, on m'han passat moltes coses dolentes però on se'n poden fer de molt boniques. I serà gràcies al que jo em cuidi que les poguem fer possibles. Amb calma. Cuidant-me i cuidant-nos.
Perquè ens acabem creient les mateixes mentides: Passar-ho bé, corre que has de tornar a treballar, vaig molt liat com per plorar tot el dia... I després, a correcuita, vinga quedar a fer cerveses (com no!) i xerrar, o xerrar i fer cerveses, no ho sé.
"Jo sempre havia sentit parlar del tema de la depressió. No entenia res, de vegades no entenia per què hi havia persones que estaven de baixa tant de temps. I ara que ho he passat ho he entès més."
"L'altre dia li vaig comentar el que em passava a una companya i em va comentar que ella creia que abans de poder accedir a treballar a una escola de mestra i/o educadora tots hauríem de pasar un examen psicològic."
"Em fan pensar que mai podré treballar de fuster, i decideixo provar de tornar a la universitat per acabar una formació acadèmica per poder treballar després. Durant el curs següent intento mantenir la il·lusió i l'esforç, tot i sentir-me discriminat. Però la pressió se'm fa insuportable."
Carregant, un moment, si us plau
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
