No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.
Voldria explicar com em sento cada vegada que em canvien de metge, de psicòleg sobretot...
L'únic que em van fer sentir, tan professionals com familiars, és una vergonya enorme i un sentiment de culpabilitat gegant.
He anat fent entrevistes i en elles em preguntaven el motiu de finalització. He hagut de mentir i dir que és per altres temes. M'és impossible, en aquesta societat plena de prejudicis, poder explicar el que em va passar sense que em jutgin.
Per culpa d'aquesta desinformació encara costa més. No interessa escoltar-ho i s'ho treuen de sobre ràpidament. No hi ha educació en Salut Mental. Ni informació. Potser, si jo no tingués aquest diagnòstic tampoc en sabria res. És una pena.
"Jo sempre havia sentit parlar del tema de la depressió. No entenia res, de vegades no entenia per què hi havia persones que estaven de baixa tant de temps. I ara que ho he passat ho he entès més."
"Com jo tenia bons coneixements, em vaig presentar com a candidat al lloc de treball. Quan ho van saber les monitores del club social, em van preguntar si era una broma meva. Jo volia treballar, no estava de broma."
"Em fan pensar que mai podré treballar de fuster, i decideixo provar de tornar a la universitat per acabar una formació acadèmica per poder treballar després. Durant el curs següent intento mantenir la il·lusió i l'esforç, tot i sentir-me discriminat. Però la pressió se'm fa insuportable."
Carregant, un moment, si us plau
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
