No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.
Entre tots hem d'aconseguir frenar l’estigma que hi ha en tots els àmbits, fins i tot el sanitari.
Tot i aquestes dificultats i, a vegades gràcies a aquestes, he aconseguit algunes metes. Vaig obtenir Menció d’Honor a Batxillerat per les bones notes, estudio una carrera que m’apassiona i vaig poder treballar durant dos anys i mig en un àmbit que m’encanta, tot mantenint un grup d’amics que m’ajuden i em donen suport.
Si algú em digués que puc prémer un botó i el trastorn s’anirà, no el premeria.
Sant Jordi 2019: El trastorn de la Carrie és un aspecte del seu caràcter i una part real de la història. Això funciona perquè, en realitat, les persones amb trastorns mentals com el bipolar poden tenir una vida perfectament normal i productiva.
Quan em pregunten de què tinc por, menteixo. No et puc exposar dir les veritats sobre tu, per por a que tornis a aparèixer com un monstre crescut.
És molt important ser sensible i vigilar quines paraules usem, els trastorns mentals són diagnòstics reals, no un adjectiu que pots dir sense tenir en compte les conseqüències.
Per experiència, puc dir que poc a poc, amb molta paciència i força de voluntat, he pogut anar controlant aquesta ansietat i he pogut tibar del fil, fent que aquest gran cabdell de llana es desfaci, sentint-me millor i gaudint més de les petites coses del dia a dia.
Bé que quan hi ha un alumne amb un problema físic tothom, estudiants i professors, estan al darrere ajudant-lo i fent que se senti el més còmode possible. En canvi, si tens una malaltia mental, com més callat estiguis i menys cridis l’atenció, millor. O això és el que em van fer creure.
Després de la fase de negació ve una altra fase: creure que tot és culpa teva. La realitat és que no ho és, no has fet res per merèixer això, encara que tu creguis que alguna cosa dolenta hauràs fet.
En explicar-li-ho, vaig sentir, per primer cop en molt temps, que podia agafar aire i respirar tranquil·lament. Tristament, aquella sensació va durar segons. La seva expressió ho va dir tot: tenia por, por de la seva amiga.
"Fui a un centro de salud mental, atravesando un episodio de depresión mayor. Me encontré un cartel con consejos de autoayuda que decía “Sé positivo”. Claro, como si encontrarse mal dependiera de uno mismo, ¿no?"
"Em fan pensar que mai podré treballar de fuster, i decideixo provar de tornar a la universitat per acabar una formació acadèmica per poder treballar després. Durant el curs següent intento mantenir la il·lusió i l'esforç, tot i sentir-me discriminat. Però la pressió se'm fa insuportable."
"Jo sempre havia sentit parlar del tema de la depressió. No entenia res, de vegades no entenia per què hi havia persones que estaven de baixa tant de temps. I ara que ho he passat ho he entès més."
Carregant, un moment, si us plau
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
