No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

LLuita per una
DISCRIMINACIÓ ZERØ
en salut mental

Zero significa res. El zero per cent de la població desitja que la menyspreïn, la insultin o en facin burla. Però la discriminació existeix, i per a la gent amb un trastorn de salut mental és moltes vegades pitjor que els mateixos símptomes, tal com es desprèn de l'estudi L'estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016.

Necessitem el teu suport per aconseguir una societat 100% lliure d'estigmes. Reduïm la discriminació a zero.

Segons l'OMS, 1 de cada 4 persones viurà un trastorn de salut mental, i això es tradueix en més d'1,8 milions de persones a Catalunya. Per a moltes d'aquestes persones el pitjor no seran els símptomes, sinó el rebuig, les burles i els prejudicis que pateixen al seu entorn laboral i sanitari o el cercle d'amistats i familiars, tal com es desprèn de l'estudi L'estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016.

Quan parlem de discriminació, fins i tot l'1 % és una xifra intolerablement alta. Volem discriminació al 0 % i necessitem el teu suport per aconseguir-ho.

Tenir o haver tingut un trastorn de salut mental no té per què impedir que algú visqui una vida plena. A vegades, la discriminació és pitjor que el mateix problema de depressió, ansietat, TOC, TDAH, trastorn bipolar, autisme o esquizofrènia. Per exemple, quan els companys d'escola et fan bullying, has d'ocultar la teva realitat a la feina o els estereotips t'impedeixen iniciar una nova relació de parella.

Necessitem el teu suport per seguir construint una societat 100 % lliure d'estigmes. Reduïm la discriminació a zero.

Contra la discriminació i l'estigma en salut mental


Signa ara
1986 persones han signat per un 0 % de discriminació en salut mental
Compromís Obertament

Compromís d'Obertament

Les signatures recollides es presentaran el 2017 davant les autoritats públiques per fer palès el suport ciutadà a la causa i fer visible públicament la necessitat de seguir actuant per eradicar la discriminació i l'estigma que pateixen les persones amb trastorn de salut mental a la nostra societat.

Des d'Obertament ens comprometem a desenvolupar, en el marc del nostre pla estratègic per als propers anys, projectes específics contra la discriminació en els àmbits sanitari, laboral i educatiu.

Un exemple n'és el projecte What's Up! Com vas de salut mental?, que ha engegat a aules de 3r d'ESO a 5 instituts de Catalunya durant el curs 2015-2016, i que ofereix als adolescents informació per lluitar contra el tabú i l'assetjament escolar per raó de salut mental. Per al proper curs 2016-2017 està previst que el projecte s'ampliï a 25 centres.

La discriminació en salut mental a Catalunya

A l'escola i l'institut

30%
han estat discriminades per part dels companys d'estudis*

Ferran. 26 anys.

"En els 6 anys que vaig estudiar a l'institut, ningú no em va donar suport i el problema es va anar fent més gran. Vaig patir burles i agressions verbals per part d'altres estudiants. Se'm deixava de banda perquè era el raro. El professorat mai no va intervenir. En aquell moment jo pensava que era inevitable, que era un problema meu. Ho vaig entendre anys més tard, ja que conservava records vius que em van comportar més fòbia social." Llegir més

Ferran

26 anys. Auxiliar administratiu. Les Borges Blanques.

"Quan estudiava a l'institut sobretot vaig trobar una manca de mecanismes de diagnòstic del sistema educatiu i d'interès per part del professorat. Això em va comportar soledat i indefensió. Vaig ser un blanc fàcil per a l'assetjament i vaig tenir molts problemes de relació. En els 6 anys que hi vaig estudiar ningú no em va donar suport i el problema es va anar fent més gran. Vaig patir burles i agressions verbals per part d'altres estudiants. Se'm deixava de banda perquè era el raro. El professorat mai no va intervenir. En aquell moment jo pensava que era inevitable, que era un problema meu. Ho vaig entendre anys més tard, ja que conservava records vius que em van comportar més fòbia social."

Perquè ningú més passi pel que ha passat el Ferran. Signa ara

Ajuda'ns a difondre-ho!

A la feina

49%
oculten el seu diagnòstic als companys de feina*

Toni. 37 anys.

"Hi ha un moment en el procés de recuperació en què et planteges tornar a treballar. A l'hora de preparar l'entrevista, el que més m'angoixava era com 'justificar' tres anys sense treballar. Vaig optar per maquillar la meva història i no esmentar el brot psicòtic en cap moment perquè sabia que, si no, ja em descartarien. Un cop dins, mai no m'he atrevit a explicar als nous companys de feina el que havia viscut durant els tres últims anys de la meva vida." Llegir més

Toni

37 anys. Enginyer informàtic. Montornès del Vallès.

"Hi ha un moment en el procés de recuperació on et planteges tornar a treballar. M'havien parlat d'una quota de feines protegides, però eren bastant bàsiques i rutinàries i jo volia tornar a treballar dins el meu sector. A l'hora de preparar l'entrevista, el que més m'angoixava era com ‘justificar' tres anys sense treballar. Vaig optar per maquillar la meva història i no esmentar el brot psicòtic en cap moment perquè sabia que, si no, ja em descartarien. Un cop dins, mai m'he atrevit a explicar als nous companys de feina el que havia viscut durant els tres últims anys de la meva vida."

Perquè ningú més passi pel que ha passat el Toni. Signa ara

Ajuda'ns a difondre-ho!

A l'àmbit sanitari

25%
han estat tractades injustament a hospitals i centres d'atenció primària*

Georgina. 19 anys.

"La metgessa em va fer fora de la consulta, i em va deixar plorant davant de tota la sala d'espera. Mentre jo tenia un atac d'ansietat, ella va sortir a cridar el pacient següent. Abans m'havia dit que no em podia demanar un psicòleg si no estava a punt de suïcidar-me. D'altra banda, també m'ha passat d'anar al CAP per marejos considerables i no s'han molestat ni a fer-me anàlisis perquè, veient el meu historial, tot ho atribueixen directament a l'ansietat." Llegir més

Georgina

19 anys. Estudiant de sociologia. Barcelona.

"La metgessa em va fer fora de la consulta, i em va deixar plorant davant de tota la sala d'espera. Mentre jo tenia un atac d'ansietat, ella va sortir a cridar el pacient següent. Abans m'havia dit que no em podia demanar un psicòleg si no estava a punt de suïcidar-me. També el psiquiatre d'urgències d'un hospital al qual vaig acudir per aquestes idees que, segons ell, ‘eren normals en pacients amb el meu diagnòstic' em va despatxar amb una recepta de pastilles en menys de cinc minuts de visita. D'altra banda, també m'ha passat d'anar al CAP per marejos considerables i que no s'hagin molestat ni a fer-me anàlisis perquè veient el meu historial tot ho atribueixen directament a l'ansietat"

Perquè ningú més passi pel que ha passat la Georgina. Signa ara

Ajuda'ns a difondre-ho!

A les relacions socials

20%
han estat pressionades a no tenir fills per persones del seu entorn*

Isabel. 42 anys.

"Als 36 anys vaig decidir iniciar el procés de fecundació in vitro. Dins la meva família van sorgir veus que em tractaven d'egoista ja que consideraven que podia transmetre el meu trastorn mental al futur fill o filla. Allò em va fer mal però no em va aturar. Quan ja estava de 6 mesos, una psiquiatra va posar en dubte les meves capacitats dient-me que com se m'havia acudit complicar-me la vida d'aquella manera amb tot el que tenia!" Llegir més

Isabel

42 anys. Mare de bessons. Treballadora de banca. Mataró.

"Qui em coneix sap que jo sempre havia volgut tenir fills. A certa edat em vaig plantejar ser mare soltera. Als 36 anys vaig decidir iniciar el procés de fecundació in vitro. Llavors va ser quan, dins la meva família, van sorgir veus que em tractaven d'egoista ja que consideraven que podia transmetre el meu trastorn mental al futur fill o filla. Allò em va fer mal, però no em va aturar. Quan ja estava de 6 mesos, una de les psiquiatres que em feia el seguiment va posar en dubte les meves capacitats dient-me que com se m'havia acudit complicar-me la vida d'aquella manera amb tot el que tenia! Em va fer sentir culpable però vaig tenir sort de rebre tot el suport de la meva doctora de referència, de la meva mare i els amics de tota la vida. Una cosa és que et plantegin quins són els riscos i l'altre són els prejudicis sobre incapacitat o pensar que els meus fills heretarien la bipolaritat."

Perquè ningú més passi pel que ha passat la Isabel Signa ara

Ajuda'ns a difondre-ho!

*Obertament presenta el 2016 el primer estudi a Catalunya sobre discriminació i estigma en salut mental. Les xifres parlen de la discriminació que pateixen les persones amb trastorn de salut mental i de la seva reacció davant d'aquesta situació (ocultació social i silenci).

Vols conèixer el contingut complet d'aquest estudi 2016?

Descarrega-te'n el PDF

Quan parlem de discriminació, fins i tot un 1 % és una xifra intolerablement alta.
Volem discriminació al 0 % i necessitem el teu suport per aconseguir-ho.

Contra la discriminació i l'estigma en salut mental


Signa ara
Ajuda'ns a difondre-ho!
Amb la col·laboració de:

Reduïm la discriminació a zero. Signa ara per una societat lliure d'estigmes! | Reduzcamos la discriminación a cero. ¡Firma ahora por una sociedad libre de estigmas!

Nom: | Nombre: *
Cognoms: | Apellidos: *
E-mail: | E-mail: *
Telèfon: | Teléfono:
Codi postal: | Código postal: *
Entitat o institució a la que pertanys: | Entidad o institución a la que perteneces:
Càrrec: | Cargo:
No vull rebre informació d'Obertament | No quiero recibir información de Obertament

Carregant, un moment, si us plau