M’agradaria explicar-vos la meva experiència des dels dos costats de l’escenari; com a pacient i com a professional de la salut.
Abans de començar la carrera és possible que tingués idealitzats els metges i el sistema sanitari i pensés que no hi havia lloc per a prejudicis. Pensava que els trastorns mentals eren només una condició més i que com a tals eren entesos i atesos amb total normalitat.
Però com sabeu, ens queda molta lluita contra l’estigma, també en l’àmbit sanitari.
Us compartiré algunes de les expressions que, vestint la bata, més m’han sorprès:
Es fa complicat poder compartir amb normalitat el teu trastorn en un ambient on encara hi ha tanta feina a fer!
No obstant, hi ha molts professionals de la salut amb una gran empatia, una gran maduresa i humanitat que no es deixen portar per cap prejudici.
Estic segura que les pròximes generacions de metges, que estan rebent molta més formació en estigma, faran un gran gir en l’àmbit de la salut mental.
Ningú està exempt de patir un trastorn mental i els metges no en som una excepció.
Carregant, un moment, si us plau