Si ets una dona, probablement hagis rebut alguna mena de discriminació al llarg de la teva vida pel fet de ser-ho. Lamentablement, encara es dona de forma transversal, a diversos àmbits de la nostra societat, com la feina o les relacions interpersonals i de família. L’estudi de percepció de l’estigma de Catalunya detecta percentatges més elevats d’experiència de discriminació en el cas de les dones: tracte injust, burles i insults, sobreprotecció i intromissió són algunes de les discriminacions a les que les dades revelen diferències significatives que agreujen l'estigma que pateixen les dones que han passat o passen per un problema de salut mental. El fenòmen de l’ocultació del fet de tenir un trastorn de salut mental també es dóna en més mesura en dones que en els homes.
L’estudi assenyala diferències significatives entre homes i dones, per exemple, pel que fa al tracte injust en l’àmbit de la família. Aquesta situació ha aparegut a la vida del 56,2 % de les dones, mentre que en els homes el percentatge disminueix fins al 44,8 %. El diferencial més significatiu es dóna en comparar l’experiència dels homes i dones de menys de 30 anys. En el cas dels homes, el 36 % ha patit tracte injust; mentre que, en el cas de les dones, la xifra s’enfila fins al 64,3 %.
Anomenem doble estigma als estereotips als que s’enfrenten les dones per raó d’haver passat per un trastorn mental ja que pateixen discriminació tant pel seu sexe com pel seu trastorn.
Les dones s’enfronten a més determinants de salut mental negatius que els homes, com pot ser la violència de gènere o la influència dels mitjans de comunicació que mostren a dones volubles i amb personalitats complicades o histriòniques. Socialment les dones tenim menor credibilitat que els homes, més tendència a suportar situacions de desigualtat, menys probabilitats de defensa, menys accés a la informació i menys autoestima, entre d’altres dificultats afegides al trastorn. El mateix passa en el cas de la sobreprotecció de l’entorn que pot impulsar a les dones amb problemes de salut mental a quedar-se a casa.
Família: La sobreprotecció i el control per part de la família la pateixen més les dones (el 8,9 % més que els homes).
No fa tants anys les dones érem les eternes menors d’edat. Impera encara culturalment aquesta idea de dona sotmesa o protegida, la qual cosa sovint es justifica amb la frase: “Ho fem pel teu bé” i respondria a un tracte infantilitzador, una forma amb la qual es discrimina sovint a les persones amb problemes de salut mental en general, però a les dones, encara més.
Àmbit sanitari
El 32,2 % de les dones ha patit un tracte injust en alguna ocasió a l’hospital, davant d’un 20,7 % els homes. I el 33 % de les dones en el centre d’atenció primària davant d’un 15,9 % els homes.
En l’àmbit sanitari també es dóna aquesta infantilització. De vegades s’intenta convèncer a les dones de que tot el que els passa té a veure amb desajustos hormonals o bé alteracions psicosomàtiques. Les dones són contínuament tractades com si fossin més vulnerables.
Àmbit laboral
A la feina, els percentatges de persones amb trastorn mental que decideixen ocultar-ho a l'entrevista de feina o als seus caps és molt més alt (uns 15 punts més) en les dones que en els homes. A més, a les entrevistes, un 26,7% de les dones afirmen haver experimentat un tracte injust pel fet de passar per un problema de salut mental. Més d'un 12% de diferència respecte els homes.
D’altra banda, dins de l’àmbit laboral, a les dones amb trastorn mental se’ns pressuposa més inestabilitat que als homes, això es tradueix en menys oportunitats per accedir al mercat laboral.
Grup d’amics
Les dones amb un trastorn mental pateixen la discriminació en el grup d’amics i amigues amb més freqüència que els homes. La sobreprotecció i el control es donen en un 12,5 % més de freqüència en les dones que en els homes.
Maternitat
El de la maternitat és un dels àmbits on més clarament es veu reflectit l'agreujament que pateixen les dones: a un 47% de dones amb trastorn mental se’ls ha atribuït fragilitat pel fet de tenir un trastorn, 15 punts més que als homes. Les dones amb algun problema de salut mental reben més pressió per no tenir fills per part de familiars, metges, amics i parella, que no pas els homes amb trastorn mental. És important subratllar que en gairebé tots els aspectes estudiats les dones suporten un grau d’intromissió o pressió més elevat.
Treballant per combatre la desigualtat
Per evitar que aquestes actituds continuin reproduïnt-se cal treballar en estrategies per a iniciar un procés d’empoderament que promogui la presa decisions i el control sobre la pròpia vida. Expertes en salut mental i dones defensen un model de qualitat de vida que incideixi en l’apoderament de les dones amb trastorn de salut mental centrat més en les capacitats que en els dèficits i que ofereixi informació i les recolzi en les decisions que prenguin.
El procés d’empoderament no pot fer-se individualment, ja que també exigeix el compromís de l’entorn, la familia i demanda canvis polítics per combatre la discriminació estructural. Les dones poden ser protagonistes de la seva propia vida en la presa de decisions respecte al seu tractament i del seu dia a dia. Però, la sensibilització de la familia i la societat respecte a la importància de la participació social i laboral de les filles, les companyes i les germanes, o les iniciatives públiques que facilitin per exemple l’accés a la feina són indispensables per facilitar aquest procés.
Llegeix els testimonis complets de les activistes que han escrit sobre aquesta doble opressió:
![]() |
![]() |
![]() |
|
![]() |
![]() |
![]() |
#infantilització #sobreprotecció #sanitari #maternitat (Isa)
#Inestabilitat #descrèdit #Sanitari (Georgina)
#fragilitat #autonomia #maternitat (Marta)
#Infantilització #parella #maternitat #sanitari (Andrea)
#inestabilitat #histèria #fragilitat #amics (Elisenda)
Carregant, un moment, si us plau