Obertament
Per la salut mental, dona la cara
Una dona sense drets
He volgut oblidar l'any. Estava ingressada. Em sembla que era al 1992. Són molts anys. Un dia un auxiliar d'Infermeria em va tancar en una habitació i es va llançar a sobre. Com vaig poder, me'n vaig desempallegar.
Són molts anys de silenci!!! Silenci, em vaig sentir culpable i encara ara, passats els anys, em ve la cara d'aquell home. Sense drets: Una 'loca'. Em vaig sentir sola. Havia de conviure amb aquell cuidador. Ell es sentia bé, em mirava i reia.
Va ser algú que estava per protegir-me i el que va fer fou despullar-me de la meva dignitat. Se sentia fort i jo, molt petita. Ningú m'hagués cregut en el que va passar.
Adela
|
|
|
|
|
|
Llegeix 'Violencia en |
|
|
|
|
|
|
|
|
Històries de salut mental en primera persona.
-
"Una frase que sembla fantàstica i ben intencionada pot amagar un pensament discriminatori que és just el que volem eradicar."
David García -
"Y una cosa: soy imperfecto, y no pasa nada, esa es la gracia de todo este tinglado, que cada día descubro cosas nuevas de sobre mí y cosas que debo mejorar y ahí está el reto este viaje"
Antonio