Obertament
Per la salut mental, dona la cara
Una dona sense drets
He volgut oblidar l'any. Estava ingressada. Em sembla que era al 1992. Són molts anys. Un dia un auxiliar d'Infermeria em va tancar en una habitació i es va llançar a sobre. Com vaig poder, me'n vaig desempallegar.
Són molts anys de silenci!!! Silenci, em vaig sentir culpable i encara ara, passats els anys, em ve la cara d'aquell home. Sense drets: Una 'loca'. Em vaig sentir sola. Havia de conviure amb aquell cuidador. Ell es sentia bé, em mirava i reia.
Va ser algú que estava per protegir-me i el que va fer fou despullar-me de la meva dignitat. Se sentia fort i jo, molt petita. Ningú m'hagués cregut en el que va passar.
Adela
|
|
|
|
|
|
Llegeix 'Violencia en |
|
|
|
|
|
|
|
|
Històries de salut mental en primera persona.
-
"Y un día / quedé tatuada / con la palabra esquizofrenia / sin previsión / de que sola, a través del tiempo / lograse al fin borrarla"
Inma -
"Em fan pensar que mai podré treballar de fuster, i decideixo provar de tornar a la universitat per acabar una formació acadèmica per poder treballar després. Durant el curs següent intento mantenir la il·lusió i l'esforç, tot i sentir-me discriminat. Però la pressió se'm fa insuportable."
Xavier Martí