No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.
Vaig veure la pel·lícula fa 17 anys a uns multicinemas de Terrassa. El meu moment vital era d'iniciar un camí d'autorrealització.
He viscut les dues cares de la moneda a l'àmbit sanitari: la dolenta, anar d'urgències a un hospital de referència per un problema de pujada de pressió arterial i que em derivin directament al CAP per ser atesa pel psiquiatra.
"La idea con la que me quedé del taller fue la necesidad de que el trastorno mental forme parte de la esfera pública y se normalice, a la vez que se desvincule del concepto estigmatizado (y romantizado) que tiene la gran mayoría de la población"
"Per què escriure això? Perquè quan jo vaig decidir donar el pas d’explicar a tothom el meu problema de salut mental, allò que m’angoixava tant i tant, em vaig quedar tan a gust, i tan alliberada, com si em traguessin unes manilles dels canells."
Carregant, un moment, si us plau