Con fina mente (part I)

Practico tot sovint el confinament, qui em coneix sap que em tanco a casa durant dies sense sortir-ne.

És ara, davant aquest confinament de tots i totes que em sento en la meva salsa, lluny de tota ortodòxia, és ara quan em veig reflectit en el comportament de qui es confina, sense saber quan acabarà aquest malson. I, no obstant, qui tenim el costum de confinar-nos tot sovint, trobem que ara, se'ns fa curt i tot... Jo no dono a l'abast per atendre tots els missatges que m'arriben per les xarxes, whatsapp, uns i altres canals, i he de dir que més que mai, ara tinc tanta feina a les xarxes, que se'm fa feixuc atendre tothom. Jo també empaito d'altres per iniciar converses, i la meva addicció a les xarxes em té esterrecat davant l'ordinador i el mòbil.

Vull dir que el confinament no ha de ser traumàtic, ni res pejoratiu, el confinament ens justifica com a sedentaris. Serem sedentaris alguns més que altres, però jo no oblido aquells qui ara mateix estan lluitant per la seva vida, o estan cuidant d'altres per fer-los el camí més planer. "La vida és allò que passa quan estàs fent altres plans" deia John Lennon. Doncs bé, la vida també és allò que passa mentre el Covid-19 ens assetja, i passen tantes coses a la vida!

No oblideu tractar els vostres iguals amb empatia, assertivitat i feedback, els tres conceptes bàsics de la comunicació.

Intenteu mitigar el malestar, les persones i relacions tòxiques, els malentesos i els mals rotllos, amb una bona dosi d'humor, simpatia i generositat. Distreure-us llegint un bon llibre, mirant una pel·lícula, escoltant la música que us agrada, conversant amb algú estimat, o perdent-vos tot navegant per les xarxes. Hi ha molt temps per perdre tot guanyant coneixement, saviesa o sense pretendre-ho, que us quedareu ben astorats del saber de la humanitat, els seus defectes, misèries, bondats i maldats, junt amb els contratemps, com el que estem vivint. Hi ha massa patiment al que no podem tancar els ulls, ni girar el cap. Hi ha massa problemes en el món com per no fer-los-en cas. Hi ha massa ingenuïtat en creure que es resoldran sols.

Si poguéssim prendre part de la solució als problemes, d'una manera o altra més senzilla, jo triaria la solidaritat i el treball en equip, la coordinació i l'esperit de grup. Perquè en tot això està la superació dels problemes col·lectivament, que sempre dona millors resultats que no pas si tirem cadascú, individualment, pel nostre compte.

Informeu-vos, sí, però per això no cal tenir la TV a tot volum per castigar-nos més. De vegades, el silenci i una lectura reposada, fan molt més lleugera la tragèdia que suposa cada dia veure l'increment de casos de contagi del virus, les notícies apocalíptiques, les notícies falses o que volen transmetre més alarmisme social del que existeix.

"Con fina mente se irá arreglando todo"... Malgrat alguns caiguin en aquesta lluita contra l'enemic invisible que és el virus.

Molta força, capteniment, racionalitat, enteniment, comprensió, comunicació, sentiment i, com sempre ho he sentit a dir, paciència, que és “la mare de la ciència".