El 25 de desembre AN - SIE - TAT

    El Nadal és època de retrobaments, de germanor, caliu, família i per alguns, d’ansietat.

   M’encantaria que un cop passades les festes, algú em preguntés: Què t’ha cagat el tió? i jo pogués respondre: Una gorra, un llibre, sense afegir-hi, i ansietat, m’ha cagat ansietat, també. A mi el Nadal mai m’ha agradat, ni de petit, no li veia sentit i a mesura que m’he fet gran encara menys, però que ningú pateixi, això no és una altra dissertació sobre el Nadal i el capitalisme.

   El Nadal és pressa, pressa per comprar regals per a gent que t’importa tirant a poc, però com que és Nadal s’ha de regalar, pressa per anar a dinar a casa de gent a la què no truques la resta de l’any, però amb la què avui comparteixes taula perquè coincideixen un 25 i un desembre al calendari, pressa per decidir on celebraràs el dia 31, pressa per anar a dormir aviat, si no els Reis no et portaran res…pressa, pressa, pressa. Per a mi, que pateixo ansietat, aquesta pressa es converteix en angoixa. Angoixa perquè no pots dir que no vols regals perquè et suposa una muntanya pensar en què vols i que preferiries que un dia qualsevol et convidessin a dinar, de sorpresa, angoixa perquè no et ve gens de gust dinar amb gent amb la què no tens gaire a veure i que no vols que et preguntin què fas amb la teva vida perquè amb prou feines ho saps tu; als setze, als trenta o als quaranta cinc, angoixa perquè és obligatori passar-t’ho bé el 31 i angoixa perquè et tornen a repetir que si no jugues segons les regles, no tindràs regals, No vull regals, jo no he dit mai que vulgui jugar a això.

   Si jo ara fos influencer o això fos un Tik Tok, faria una llista amb tips per sobreviure al Nadal si tens ansietat, però com que no ho soc i jo conec la meva ansietat i no la teva, no m’atreviria mai de la vida a donar-te consells, però sí m’atreveixo a donar-te'ls a tu, tieta, pare, cosina, amic, amiga…

   És complicat, però hem de començar a canviar la manera amb la què ens dirigim a les persones, tinguin ansietat o no.

   No cal saber si una persona de la taula té ansietat, l’ansietat es pot manifestar de moltes formes, en el meu cas, em fa estar callat i absent, però a l’hora molt irascible i a la mínima puc saltar. Si a la taula veus algú callat i absent, no li posis el focus recalcant què callat està. Deixa’l i si realment et preocupa, t’hi apropes i amb tot l’amor li preguntes si tot va bé.

   Si vols començar una conversa,  la pregunta: què estàs fent ara? En el meu cas, sent actor, és devastadora, la pots canviar per: com va tot?

   Amigues i amics, sé que voleu que tothom vagi a revetlla, però si us diu tres cops que no, no insistiu i sobretot, respecteu, aquesta persona no és avorrida, no és rara, simplement té un altre temps i se sent còmoda en altres llocs i si voleu, els podeu trobar, no cal que sigui el dia 31, l’any en té 364 més.

    I si no sap què demanar-vos per Reis, llavors, li podeu escriure una postal ben maca dins un sobre igual de maco amb una llaçada dien-li que el seu regal el pot bescanviar quan vulgui, no passa res, simplement, algunes persones ens bloquegem i la insistència no ens ajuda. Heu intentat mai per pipi mentre us criden a l’orella que feu pipi? No surt.

   El que vull dir amb tot això, no és que com que jo el Nadal no l’entenc no vull que ningú el disfruti, al contrari, si tu regales amb amor, comparteixes taula amb gent amb la què pots parlar, disfrutes del raïm com ningú i t’encanta llepar el carbó de sucre, llavors, jo soc feliç, tan sols et  demano que entenguis que, potser, el meu grau d’implicació no és el mateix, però podem passar el Nadal, tu sense deixar de disfrutar-lo i jo deixant de patir una mica.

    Al cap i a la fi, d’això va, no? D’estar el millor possible els uns amb els altres, encara que sigui per uns dies.