El dia que vaig decidir dir "prou"

Sóc la Mercè, estic casada i sóc mare de tres fills. Visc a un petit poble de 2.800 habitants de la província de Lleida.

Fa 16 anys vaig patir un brot psicòtic al carrer. I ja sabeu: en un poble petit les notícies volen. Després d’un ingrés hospitalari a l’ala psiquiàtrica, em vaig tancar en mi mateixa. Tenia por i vergonya de sortir al carrer, em sentia molt insegura, tenia l’autoestima pel terra i sentia un gran autoestigma.

M’he sentit molts cops discriminada degut al que em va passar, sobretot a l’hora de trobar feina. També he patit la discriminació cap als meus fills a l’escola, i es que l’estigma no sòls afecta a la persona malalta sinó també a l’entorn familiar.

No ha sigut fàcil, però lluny d’ensorrar-me en el pou de la desídia, lluito cada dia per intentar millorar la qualitat de vida de les persones que, com jo, estan afectades per un trastorn mental. Per això, un dia vaig decidir dir “prou” a la intolerància d’algunes persones del meu entorn i vaig decidir escriure un llibre sobre les meves vivències personals, “Esquizofrènia; bogeria o realitat”, del qual ja s’ha publicat la tercera edició. Així vaig començar a donar la cara i a donar testimoni a xerrades i conferències.

Sóc activista contra l’estigma en salut mental perquè em permet demostrar que no sóc un “bitxo raro”, sinó que sóc una persona amb les seves habilitats i defectes, com tota persona humana.

Som molts el qui donem la cara, els qui no ens mosseguem la llengua i els qui estarem al teu costat si tu també et decideixes a donar la cara per la salut mental. T'animes?