Qui sóc Jo?

“Que qui sóc jo? Ah, si vostè m’ho pogués dir, li estaria molt agraït” , Schopenhauer

Jo sóc una persona diagnosticada amb un problema de salut mental des de l’edat dels 21 anys. No només sóc això, cal recalcar-ho. Tinc estudis de secundària i he sigut treballador, generalment de treballs poc qualificats, en diverses empreses i fàbriques de molts sectors econòmics. Donada la meva tendència a canviar de feines tot sovint, bé per haver sigut acomiadat o per deixar les feines voluntàriament, la meva vida ha anat fluctuant entre la inquieta cerca d’un treball que em donés estabilitat, i la idea de canviar per trobar feines més qualificades o més ben pagades. Unes vegades amb més sort que altres he aconseguit mantenir feines que m’han permès tenir una economia sanejada. Altres vegades he estat a l’atur, cercant de manera activa feines que he anat aconseguint, superant els processos de selecció o aportant coneixements en el currículum o la voluntat de fer un bon treball.

Si no fos perquè als 21 anys vaig ser diagnosticat amb un problema de salut mental i vaig decidir que llavors treballaria més dur que ningú, donades les meves mancances i poques esperances que el meu estat de salut mental pogués millorar amb el temps. Arrel del diagnòstic, la meva vida va prendre un caire diferent al que tenia abans de ser diagnosticat. Però, tan diferent? Jo veig la meva vida en retrospectiva, ara, i he de dir que en alguns aspectes sóc la mateixa persona d’abans del diagnòstic i una persona diferent, en tant que la persona evoluciona tota la seva vida, pel mer fet de l’oxidació de les cèl·lules i la renovació constant dels teixits i òrgans que em constitueixen. Els científics saben més de tot això.

El més important i destacable de la meva persona seria el fet que, alhora que tenia feina, vaig començar a fer voluntariat en una petita associació: AFMMO (Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Osona) en defensa de les persones amb problemes de salut mental, els/les seus/seves familiars o persones properes, durant bastants anys. Essent aquesta associació, part de la federació SMC (Salut Mental Catalunya), l’antiga FECAFAMM (Federació Catalana de Familiars i Persones amb Malaltia Mental), alhora confederada amb la FEAFES (actual: Confederación Salud Mental España). Per tant, puc dir amb orgull que els orígens d’AFMMO són ben humils i que abasten un territori ben petit. Una associació casolana i amb molt pocs recursos, amb la que vaig lidiar, durant anys, amb temes informàtics i de comunicació, per tal d’aconseguir recursos per la salut mental a la comarca d’Osona. En aquesta associació se’m van reconèixer sempre les meves aportacions i se’m va premiar quan el seu president, en Ramón Viñas, va moure els fils per reconèixer els meus mínims mèrits.

M’he fet activista en contra els prejudicis, l’estigma i la discriminació del col·lectiu de persones amb trastorn mental, en una associació, a nivell català, anomenada Obertament. Arrel d’entrar a Obertament, he conegut altres activistes per la salut mental, diagnosticats de trastorn mental, com jo. Gent amb ambició i afany de superació. Gent guerrera i disposada a lluitar per disminuir l’estigma i la percepció social que envolta el col·lectiu de persones amb trastorns mentals, sovint més negativa del que caldria. Gent molt capacitada en alguns casos, altres amb més limitacions. Però gent amb la sensibilitat a flor de pell per temes de salut mental.