Incompetència mèdica

El sistema sanitari és un actor clau per ajudar a eradicar l’estigma. Hi arriben les persones que cerquen un tractament, respostes o, simplement, ajuda. Però no sempre reben el que esperen, i les dades indiquen que la realitat es pot millorar: el 26,1% de les persones amb trastorn mental a Catalunya ha estat discriminat en un centre hospitalari en alguna ocasió pel fet de tenir un trastorn mental, el 24,9% als centres d’atenció primària, i el 40,6%, en almenys en una ocasió en un servei de la Xarxa de Salut Mental. Per això, els testimonis, positius i negatius, són importantíssims per visibilitzar aquesta situació. Aquí, la Calèndul ens explica dues de les seves experiències:

"Em semblava que el meu metge de capçalera era molt competent fins que vaig patir reiteradament episodis d'ansietat i de fort desànim. Em va medicar durant temps. Fins i tot va signar les meves cada cop més freqüents baixes laborals. Però no va ser ell qui va derivar-me al psiquiatra. Vaig ser jo sola i gràcies a que un company de feina, en assabentar-se del meu patiment, va informar-me que feia poc que s'havia creat un servei psicològic assignat al nostre tipus de feina (policia)."

"Les meves baixes laborals van esdevenir irremeiablement cada cop més freqüents, tot i que el meu psiquiatra semblava fer-ne el que calia. En perllongar-se aquella situació, l'inspector mèdic del meu treball va insistir-me moltes vegades, fins a convènçer-me, que no agafés més altes mèdiques per tal de presentar-me davant el Tribunal Mèdic sense informar-me adequadament de totes les consequències. I el Tribunal, en assignar-me una Incapacitat Permanent, va sentenciar-me a perdre el dret a exercir la meva professió vocacional per sempre més." 

Calèndul