Quan havia complert 18 anys vaig anar al metge de capçalera perquè em vaig aprimar molt i vaig quedar anorèxica, en el fons patia ja d’una malaltia mental greu, però el metge, en lloc de derivar-me al psiquiatra i fer-me entendre el què em passava, em va deixar anar que tenia un “càncer psicològic”.
Llavors em vaig espantar molt, no vaig entendre el que em va dir i la sola paraula càncer em va fer agafar molta més angúnia de la que ja tenia.
Eva Rauret Domènech
Carregant, un moment, si us plau