No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.
Superar el passat... El 2020 va ser un any que tots voldríem oblidar, la pandèmia del covid ha afectat a tothom sense excepció, però sobretot a les persones que pateixen/patim una malaltia o trastorn mental.
Jo mentre visqui seguiré parlant d'Asperger, d’empoderament i treballant des d’Activament i Obertament.
Tot això em fa molt feliç, m'omple de vida i apaivaga el dolor que provoca sentir-se, com m’ha passat tantes vegades, incompresa, sola, trista...
Encara ara, avui en dia hi ha molt desconeixement sobre el trastorn d'Asperger i molta gent el considera una malaltia quan NO ho és.
"Avui uns quants companys m’han felicitat pel dia de l'autisme i jo em pregunto: l'autisme és motiu de celebració? Jo crec que no hauria de ser-ho, almenys mentre no s’eradiqui l'estigma i la discriminació que encara hi ha a la societat vers els qui patim aquest trastorn."
Ara sí, ja no callava, ja explicava clarament què em passava. Perquè és quelcom que he après amb l'activisme: sobretot, a no callar.
La família hauria de ser el nucli més segur i afectuós però malauradament no és aixi en molts casos... i us vull avui parlar de la meva experiència.
A part de patir un transtorn mental, també he patit violencia en l'àmbit familiar (una agressió física) i nombrosos abusos sexuals desde els 15 anys...
M'agradaria que aquestes persones properes a mi que estigmatitzen la meva parella poguessin posar-se a la seva pell i se n'adonessin del mal que fa l'estigma...
L'altre dia li vaig comentar el que em passava a una companya i em va comentar que ella creia que abans de poder accedir a treballar a una escola de mestra i/o educadora tots hauríem de pasar un examen psicològic.
Carregant, un moment, si us plau