Quatre testimonis sobre el mal que pot fer l'estigma

A continuació publiquem quatre experiències breus, quatre testimonis, de vegades episòdics, sobre l'estigma que pot arribar a viure una persona pel fet de tenir o haver tingut un trastorn mental, i sobre el mal que això pot fer:

1. Jordi: “Fa 25 anys vaig aprovar una oposició per ser funcionari de l’Estat al departament de personal. Al poc temps de començar a treballar, vaig haver d’agafar dues baixes mèdiques. A l’incoporar-me de la segona baixa, el cap del departament em va cridar al seu despatx i jo vaig explicar-li què tenia: un trastorn mental. Dies després vaig ser destinat al departament de registre.”

2. Xavi: “Jo feia anys que era l’encarregat de portar les meves nebodes a l’escola. Durant molt de temps mai vaig dir res del meu trastorn als altres pares i mares. Però durant uns dies va coincidir en què, a la premsa, es parlava de dos casos en que persones que, pressumptament, tenien un trastorn, eren protagonistes de crims i actes violents. Mentre esperàvem a la porta de l’escola, aquests casos estaven en boca de tothom i la idea generalitzada era que els bojos som perillosos. Allò em va fer dir prou: vaig decidir reunir tots els pares i mares que feia anys que coneixia, per dir-los que jo també tenia un trastorn, i que aquest fet no em comportava convertir-me en una persona dolenta ni violenta. Ja no podia més de callar. Vaig explotar.”

3. Anònim: "[Des que coneixen el meu diagnòstic] ja no em conviden a cap festa. Només tinc relació amb la família i el meu marit i les companyes de fundació. Ja no tinc amigues. No rebo trucades d'elles per quedar. Seré un bitxet raro per tenir TAB? Abans de ser diagnosticada anàvem a tot arreu. I ara... què ha passat? Em sento sola en aquest  aspecte." 

4. Anònim: "Vaig tenir un millor amic durant molts anys i ell sabia que jo havia tingut brots psicòtics. Un dia vaig explicar-ho a un amic en comú i em va deixar de parlar ell i el meu millor amic també al mateix temps. Em vaig sentir abandonat i que no em puc refiar de ningú."