Doble discriminació: el testimoni de la Niobe

Ser dona ja és frustrant per se en el món que vivim (quelcom que no hauria de ser així, ja que tots i totes som, en essència, persones). En el meu cas, he d'afegir una característica que encara m'estigmatitza més: tinc un trastorn mental (oh! ¡Es el fin de mis días!).

Crec bastant en l'astrologia i us he de dir que vaig néixer al març, concretament la primera setmana, per tant, sóc Peixos d'horòscop. Aquest fet influeix (diuen) en què sigui sensible, visqui en el meu món i amb les emocions a flor de pell.

Això concorda bastant amb l'estereotip de dona fràgil que es té a la societat, però m’hi oposo totalment i fermament a aquesta creença. Per què? La meva (poca o molta) experiència vital m'ha demostrat que s'ha de ser molt valenta per demostrar emocions i saber parlar d'elles.

M'ha costat arribar fins aquí, no tot ha sigut fàcil. El meu entorn ho ha posat difícil, ja que degut a aquesta suposada vulnerabilitat per ser dona i tenir un problema de salut mental, sumat a la meva predisposició a no callar-me i exterioritzar emocions (ja siguin bones o dolentes), tenim un petit còctel que acaba en paternalisme ad infinitum (pero, ¡ojo! "Es por tu bien…", o eso dicen).

Llegeix els testimonis complets de les activistes que han escrit sobre aquesta doble opressió: