Explicar la meva història als instituts

La meva experiència com a activista explicant la meva història de vida a instituts ha estat molt gratificant i enriquidora. El fet d’explicar el què m’havia passat en primera persona en la salut mental m’ha fet adonar-me del meu procés no només com a persona que pateixo una malaltia mental, sinó també per tots els objectius que he aconseguit en el meu camí malgrat les adversitats.

Penso que és una lluita constant el fet que moltes persones que pateixen una malaltia mental, segueixen endavant en la seva vida. En el meu cas, he pogut estudiar una carrera i he treballat en el meu àmbit, l’educació. És un reconeixement propi que em sento molt orgullosa de ser com sóc i on he arribat fins aquí.

Cada vegada que anava a fer una xerrada a qualsevol institut dels que he anat, em sentia molt bé amb mi mateixa perquè veia la cara de satisfacció dels adolescents, o quan em qüestionaven sobre el què m’havia passat i com ho havia superat. Em reconfortava que hi hagués persones que s’interessin per la meva història de vida i poguessin fer un aprenentatge.

Els donava consells i els feia fer partícips en les xerrades, tot establint un diàleg sobre com es sentien i si havien viscut alguna situació en que un familiar i/o conegut hagués patit una situació a la meva. Amb sorpresa, alguns d’ells m’explicaven que coneixien persones que havien viscut una situació amb algun problema de salut mental.

Un aspecte fonamental és que he estat un model per a ells perquè prenguessin consciència de la salut mental, atès que en aquesta edat és quan s’inicien els brots de possibles malalties mentals. En el meu cas, tot va sortir amb un bullying, que va ser un dels factors que va condicionar la meva desestabilització emocional.

Crec que tots ens hem d’ajudar i aprendre els uns amb els altres, tinguem o no una malaltia mental, perquè al cap i a la fi, el que et passi a tu, també li pot passar a algú del teu costat. Per això mateix és important aquesta empatia envers aquestes persones amb més vulnerabilitat.

Finalment, agraeixo molt l’ajut i oferiment de les persones que han col·laborat amb aquest projecte amb Obertament, especialment a l’Ari, i també, a l’Helena. Han estat allà i m’han donat suport en tot moment quan feia les xerrades als instituts i m’impulsaven perquè seguís endavant amb el meu projecte.

Laura

Llegeix aquí més testimonis d'activisme durant el 2017: