La implicació social dels trastorns mentals no hauria d’atiar el rebuig

Arran dels fets de Vic, el passat 22 de juliol, en el que un home que conduïa un cotxe per la plaça de Vic i que va aixafar les creus grogues, que havien plantat activistes, per demanar l’alliberament dels presos polítics, se’m planteja la implicació social dels trastorns mentals, que per cap motiu ha de corrompre la pau de la gent.

Entenc que la salut mental té implicacions socials, de manera que per això ens diuen els professionals de la salut mental que aquesta té orígens bio-psico-socials, és a dir: biològics, psicològics i socials. La implicació social dels trastorns mentals passa, de vegades, per escàndols, en els que la societat busca una causa última: el trastorn de salut mental. Ha de ser així necessàriament?

El cas de Vic ens remet a un acte de desordre públic, que algunes fonts i alguns mitjans han vincular a una suposada inestabilitat de la salut mental de la persona. Si aquests hagués estat el cas, hauríem d’intentar no atiar el foc, sinó ficar-nos a la pell de la persona, que possiblement hauria fet això per un brot, un episodi o una crisi, amb el que hauria perdut, fins a cert punt, el seu bon govern. Prou que rebrà el seu càstig!

Alguns mitjans s’han fet eco de “l’atac d’angoixa” o de “l’impuls irresistible” que la mateixa persona havia dit que havia tingut i el seu advocat al·legava que estava en “tractament psicològic”. L’alcaldessa de Vic va parlar de “bretolada” a la roda de premsa, i que “psicològicament no tenia les condicions que havia de tenir” a TV3, en la que la periodista Lídia Heredia va reblar: “que no tenia les seves facultats mentals en bon estat”.

L’autor dels fets és acusat de conducció temerària i danys, segons l’Ajuntament de Vic, que també denuncia els fets per delicte d’odi. Probablement se li acabi imposant una multa i retirada del carnet, dic jo. El delicte d’odi vindrà motivat, sobretot, pel context polític de Catalunya, amb la qual cosa, s’haurà de veure si la persona tenia motivacions polítiques per l’acte, o no. En qualsevol cas, l’escàndol ha donat visibilitat a les creus grogues, i s’hi han referit diferents polítics de primer nivell, com el president Torra, o Albiol.

No hem d’abandonar la lluita contra l’estigma, que quan passen fets així, s’incrementa el rebuig social cap al nostre col·lectiu, si és el cas. Parlo de rebuig social, com abans parlava d’implicació social dels trastorns. I és que, tot sovint, la manera de demanar ajuda o de cridar l’atenció d’algunes persones pot ser ben estranya i sortir-se de les normes socials, però el que les persones, en brot, fem és demanar-la, encara que sigui aixafant creus grogues, en un espai tancat al trànsit, al migdia, un diumenge de juliol, amb el cotxe, tot passejant per la ciutat de Vic.

Espero que, si el cas realment tingués algun vincle amb un brot, la persona es recuperi de la crisi, atac, etc. que li ha suposat un trencament en la seva biografia, i que prengui consciència del què ha fet, que no està gens bé, i que hagués pogut posar en perill als vianants. Aquesta persona, si fos així, podria ser un bon activista, si un cop passada la "escalfada” dels fets que ha protagonitzat es formés en la lluita contra l’estigma.

Dani Ferrer