No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.
Sóc en Dani i sé el que és escoltar un diagnòstic d’un trastorn mental des dels 21 anys. Avui en tinc 42.
La meva ex-parella i la seva família em van discriminar fins al divorci i la separació de béns. Jo em vaig sentir rebutjat, apartat i menyspreat.
Recordo l’anècdota d’un tertulià del programa “Divendres”, que parlant de la sèrie “La Riera” va aventurar-se a dir què era la “paranoia”. La seva intervenció no podria haver estat més desafortunada.
La meva “sortida de l’armari” va ser per dir que nosaltres “no volíem sortir de l’armari”. Una contradicció que, amb el pas del temps, ha deixat d’amoïnar-me, donat que a Obertament se’ns dóna formació específica per sortir-ne.
Jo sóc una persona diagnosticada amb un problema de salut mental des de l’edat dels 21 anys. No només sóc això, cal recalcar-ho.
Tan fàcil com preguntar: “Què et preocupa?” o “Què penses?” o “Què t'amoïna?” o “Què et volta pel cap?”, seria una manera d'iniciar una conversa sobre salut mental.
Hi ha una frase que circula per les xarxes socials, d'Einstein, que m'agrada molt i diu: “Estic agraït a tots aquells que van dir ‘No’. Gràcies a ells, ho vaig fer jo mateix”
L’economia no pot ser 'esquizoide', senyor catedràtic! La personalitat esquizoide és una cosa que no té res a veure amb l’economia. No em barregi peres amb pomes!
Tinc clar que m’he de fer valer i no amagar el cap sota l’ala.
"Em fan pensar que mai podré treballar de fuster, i decideixo provar de tornar a la universitat per acabar una formació acadèmica per poder treballar després. Durant el curs següent intento mantenir la il·lusió i l'esforç, tot i sentir-me discriminat. Però la pressió se'm fa insuportable."
"Fui a un centro de salud mental, atravesando un episodio de depresión mayor. Me encontré un cartel con consejos de autoayuda que decía “Sé positivo”. Claro, como si encontrarse mal dependiera de uno mismo, ¿no?"
"En mi entorno, las personas se comportaban de forma muy amistosa y amigable conmigo, y conseguí crear un buen ambiente. Pues bien, llegó la frase maldita: "consideramos que no eres apta psicológicamente para seguir aquí"."
Cargando, un momento, por favor