No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.
Som-hi amb la campanya. Tan de bo m’atreveixi a parlar amb desconeguts. No busquem vots ni molts més fidels a la nostra causa. Això sí, que cap persona que ens conegui entengui la salut mental de forma estereotipada mai més. Un sofà, una rodona groga. Apropeu-vos, persones de ment oberta
L’anunci famós de Campofrío ha arribat a finals d’any, i què? Ja no ens mosseguem la llengua, donem la cara, parlem, amb o sense el suport de famosos, i molt més que ens espera.
Una frase que sembla fantàstica i ben intencionada pot amagar un pensament discriminatori que és just el que volem eradicar.
A la sèrie 'Merlí', que el tema de la salut mental aparegui en unes aules d’institut sembla positiu per l’edat real en què aquestes problemàtiques irrumpeixen.
Que em diguin "parlem d'aquí unes setmanes", quan informo d'un estat d'ànim bastant fosc, equival a pensar que una ajuda a qui està ficat en un món d'ombres es pot programar per un temps llunyà.
Cada vez que di la cara por Obertament subió mi autoestima. En general, a unos cuantos oculté mi problemática pero nunca tuve reparos a hablar de mi mismo ante alguien de confianza.
M’agrada concloure amb aquesta reflexió: No has fet mal a ningú volent; no t’has d’avergonyir de res i has de quedar-te amb aquells instants en que un somriure va brillar al teu rostre.
La gran victòria [d'aquests textos] és l’alliberament de qui pren el meu exemple i el de molts i escriu. Alguns exhibeixen els seus sentiments per primer cop. O en la seva vida parlen. O deixen la por per un moment al racó.
Després d'escoltar els testimonis d'aquestes persones famoses que en parlaven obertament, en Miquel va agafar forces i va anar deixant casa seva més i més temps cada setmana.
Seríem poc honestos si no parlessim del mal que, de vegades, ens fem nosaltres mateixos. Com ho fa qualsevol persona, no és cap secret.
"Em fan pensar que mai podré treballar de fuster, i decideixo provar de tornar a la universitat per acabar una formació acadèmica per poder treballar després. Durant el curs següent intento mantenir la il·lusió i l'esforç, tot i sentir-me discriminat. Però la pressió se'm fa insuportable."
"Fui a un centro de salud mental, atravesando un episodio de depresión mayor. Me encontré un cartel con consejos de autoayuda que decía “Sé positivo”. Claro, como si encontrarse mal dependiera de uno mismo, ¿no?"
"En mi entorno, las personas se comportaban de forma muy amistosa y amigable conmigo, y conseguí crear un buen ambiente. Pues bien, llegó la frase maldita: "consideramos que no eres apta psicológicamente para seguir aquí"."
Cargando, un momento, por favor
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
