No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.
De vegades algú et treu a passejar dins la gàbia. I et mostra als altres. I et sents protegit. Però estàs exposat.
I perquè també em posen els companys i germans, companyes i germanes que van recollint les meves plomes per entendre'm. No us preocupeu, sense les vostres plomes jo tampoc podria volar ni cremar.
Tinc ganes d'estar per Terrassa, on m'han passat moltes coses dolentes però on se'n poden fer de molt boniques. I serà gràcies al que jo em cuidi que les poguem fer possibles. Amb calma. Cuidant-me i cuidant-nos.
Perquè ens acabem creient les mateixes mentides: Passar-ho bé, corre que has de tornar a treballar, vaig molt liat com per plorar tot el dia... I després, a correcuita, vinga quedar a fer cerveses (com no!) i xerrar, o xerrar i fer cerveses, no ho sé.
"L'altre dia li vaig comentar el que em passava a una companya i em va comentar que ella creia que abans de poder accedir a treballar a una escola de mestra i/o educadora tots hauríem de pasar un examen psicològic."
"Em fan pensar que mai podré treballar de fuster, i decideixo provar de tornar a la universitat per acabar una formació acadèmica per poder treballar després. Durant el curs següent intento mantenir la il·lusió i l'esforç, tot i sentir-me discriminat. Però la pressió se'm fa insuportable."
"En mi entorno, las personas se comportaban de forma muy amistosa y amigable conmigo, y conseguí crear un buen ambiente. Pues bien, llegó la frase maldita: "consideramos que no eres apta psicológicamente para seguir aquí"."
Cargando, un momento, por favor
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
