No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.
Voldria explicar com em sento cada vegada que em canvien de metge, de psicòleg sobretot...
L'únic que em van fer sentir, tan professionals com familiars, és una vergonya enorme i un sentiment de culpabilitat gegant.
He anat fent entrevistes i en elles em preguntaven el motiu de finalització. He hagut de mentir i dir que és per altres temes. M'és impossible, en aquesta societat plena de prejudicis, poder explicar el que em va passar sense que em jutgin.
Per culpa d'aquesta desinformació encara costa més. No interessa escoltar-ho i s'ho treuen de sobre ràpidament. No hi ha educació en Salut Mental. Ni informació. Potser, si jo no tingués aquest diagnòstic tampoc en sabria res. És una pena.
"Jo sempre havia sentit parlar del tema de la depressió. No entenia res, de vegades no entenia per què hi havia persones que estaven de baixa tant de temps. I ara que ho he passat ho he entès més."
"En mi entorno, las personas se comportaban de forma muy amistosa y amigable conmigo, y conseguí crear un buen ambiente. Pues bien, llegó la frase maldita: "consideramos que no eres apta psicológicamente para seguir aquí"."
"Em fan pensar que mai podré treballar de fuster, i decideixo provar de tornar a la universitat per acabar una formació acadèmica per poder treballar després. Durant el curs següent intento mantenir la il·lusió i l'esforç, tot i sentir-me discriminat. Però la pressió se'm fa insuportable."
Cargando, un momento, por favor