TAG__H1

"Des del meu episodi autoreferencial, quan he portat la contrària als meus pares sempre he rebut el qualificatiu de “sonat”. Aquesta por a equivocar-me i a no estar a l'alçada del que s'esperava de mi, m'ha fet autoexcloure'm de coses que estaven, probablement, al meu abast."

"Ella me decía: 'Ante una persona con depresión no había que dar mimos sino dar caña para que se espabile' Y nada de eso. Eso hunde más porque no es que uno no quiera: es que no puede. Si me “metieran caña” le estarían pidiendo a una persona en silla de ruedas que se subiera a un árbol."

"Com jo tenia bons coneixements, em vaig presentar com a candidat al lloc de treball. Quan ho van saber les monitores del club social, em van preguntar si era una broma meva. Jo volia treballar, no estava de broma."

"Va arribar un moment en què, en determinades situacions, assimilava la solitud i la discriminació com fets que jo em mereixia i que jo havia de suportar. No em plantejava una altra realitat. Però estava errada, i al final ho vaig veure."

"Quan jo tenia dotze anys, ens van portar als alumnes de l'escola a veure una pel·lícula, que tenia escenes d'una truculència tal, que vaig tenir la meva primera depressió. Cínicament, algun professor i alguns alumnes em van dir aleshores que no havia de ser tan sensible."

"El funcionari m'entrega el meu currículum. Només hi ha apuntat el certificat de disminució i la frase: «M’agrada molt escriure». Reclamo. Em convida a sortir i tanca la porta."

""Yo me preocupo por ti, porque te quiero y me encantaría que visitaras a tu doctor y psicólogo", le dije. Su respuesta: "Yo no tengo subidas y bajadas como tú...""

""Hospital Psiquiàtric. Barcelona, 1985. En una teràpia de grup, he començat a riure sense parar. M’ingressen al psiquiàtric. La psiquiatra de guàrdia em pregunta si sé per què...""

"-I ja dorms prou? No estàs massa content? Sé que m'ho pregunten perquè es preocupen per mi, però son preguntes que m'incomoden, i acabo pensant que no se'n refien de la meva recuperació."

""Tu, Andrea, a més de tenir depressió, quin trastorn tens?". Jo li vaig respondre: "Com?". "No t'avergonyeixes al whatsapp de parlar de malalties mentals, però tu tens alguna cosa més", va afegir."

"Exèrcit de Terra. Lleó, 1983. Sóc a la infermeria. Intento explicar-li a un oficial mèdic el brot psicòtic que he tingut pocs dies abans d’incorporar-me a files..."

"La meva experiència més recurrent és que quan li dic a la gent que tinc autisme, em veuen com si no fos capaç de fer res i em converteixo en un problema. Quan no ho he dit, he tingut la sensació de no poder expressar-me ni mostrar-me tal com sóc."

"¿Qué persona en su juventud, una noche loca sin dormir no ha realizado incluso cosas más extrañas e incluso peligrosas? Y le han dejado ir después de un pequeño rapapolvo. Es evidente que al ver el historial clínico de Ayla, se activó un protocolo totalmente discriminatorio."

"Si río leyendo o viendo una película, no pasa nada, pero ¡ay! si lloro o me pongo triste...viene la típica pregunta: "¿te has tomado la pastilla?""

"Quan estic pitjor, tinc problemes per aixecar-me. Quan, una vegada, ho vaig parlar amb meva doctora, em va dir que em posés un despertador més fort."

"Obertament va publicar que anirien a la meva ciutat a fer un espot i va ser llavors quan el meu home va reaccionar discriminant-me quan em va recomanar 'no ho expliquis', 'que no et filmin, sobretot'."

"A l'hora del menjar, que ja és dur per mi seure a taula i, per exemple, veure companyes meves menjant de cara a la paret, la infermera del centre va dir en veu alta que eren una “despesa per a la Seguretat Social”."

"El médico me dijo que no estaba embarazada, que tenía demasiados síntomas juntos para que fuera real… Ni me palpó, ni me mandó hacer una eco o una analítica… ¿el motivo? Quizá el diagnóstico psiquiátrico que aparece en la pantalla."

"Estás demasiado contenta, vuelves a hacer demasiados proyectos, no quedes con tanta gente, bailas demasiado, deberías parar un poco, te estás adelgazando demasiado rápido..."

"Yo podría contestar que existe el consumo social de sustancias estupefacientes, el tabaco, el café, dia después, para estudiar, para doparse, etc. En esos casos, sí hay un antes y un después entre no tomar y tomar."