No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.

Confinament

Veig cada vegada més a prop el final del confinament, amb la il·lusió de tornar a veure la meva gent. La ciutat està trista no hi ha gent, tothom ben tapat... Trobo a faltar la mirada d'aquella àvia demanant que m'aixequi del seient. La mirada del nen petit fent preguntes als seus familiars. La gent parlant i rient.

La meva ciutat ara té por, però mor de desig de passejar per la platja, prendre una beguda amb els amics a la terrassa del bar. I fer aquells menjars espectaculars amb la sobretaula explicant acudits.

Cada dia somric, perquè queda poc per veure a tothom. Això sí, aquell dia serà el dia de les abraçades i de l'estima. Perquè m'he adonat que sense la gent a la què estimo i m'estima, no sé viure.

Cargando, un momento, por favor