Obertament Per la salut mental, dona la cara

Quatre històries sobre l'estigma de les malalties mentals (II)

Microdiscriminacions - Hospital Psiquiàtric. Barcelona, 1985. En una teràpia de grup, he començat a riure sense parar. M’ingressen al psiquiàtric. La psiquiatra de guàrdia em pregunta si sé per què. Li responc que perquè aquestes rialles no són normals. Ella em diu que sense medicació em descontrolo, i que ells decidiran si el meu riure és normal o no. Quan surto del psiquiàtric, ni la medicació ni les teràpies fan que deixi de riure.

Xavier Martí García

Vols llegir sobre Microdiscriminacions?

Minimització - Simptomatització - Condescendència - Supòsit de menor intel·ligència

Supòsit d'incompetència - Perillositat i imprevisibilitat - 'Por al contagi' - Vergonya

Vols escriure la teva experiència en primera persona? Aquí t'expliquem com fer-ho

Cargando, un momento, por favor