Doble discriminació: el testimoni de la Georgina

Imaginem els llastos de conviure amb algun problema de salut mental multiplicats per dos. Això és el que passa quan entra en joc el patriarcat. Partint ja de la base que certes malalties, curiosament, s’atribueixen molt més a dones que homes, podríem veure que el gènere no és aliè a la causa. El patriarcat hi orbita concretament quan els teus problemes, símptomes o sensacions són menystinguts (sí, encara més del normal) amb un to paternalista que t’arriba tant del metge, dels companys o de la família. Aquest cop, pel teu gènere.

Els problemes de (les) dones són menys importants. Sempre. I si són mentals, pitjor, perquè llavors directament són coses de dones. Probablement ho siguin, existeixin, aquests “problemes de dones”: cal veure com el patriarcat ens crea angoixes concretes, com ja va relatar Betty Frieddan a “El problema que no tiene nombre”. I també cal veure com, a més del paternalisme que exerceix qui no té cap trastorn cap a les que sí, aquest augmenta si el subjecte en qüestió és femení.

Parlo de comentaris com “ja se sap, les dones són més preocupadisses!” quan manifestes l’angoixa -obviant que realment ens han ensenyat a preocupar-nos i a tindre cura dels altres i de tot-. L’ansietat ja és, normalment, presa en poca consideració, però alerta! Que si ets una dona segurament se’t tingui poc en compte. Igual si ets sensible, perquè clar, les dones ja ho són.

Perquè senzillament, els teus problemes no són importants. Allò que no afecta els homes, no ho és. I si parlem de salut mental, doble combo: encara menys. De fet, tampoc és que interessi, que aquelles oprimides pel patriarcat es desfacin de les seves cadenes, se’ns prefereix malaltes que amb força. Total, només som dones.

Llegeix els testimonis complets de les activistes que han escrit sobre aquesta doble opressió: