En breu es "celebra" el meu despertar dins el món dels diagnòstics psiquiàtrics i ja tindré 14 anys d'etiqueta en Trastorn Bipolar tipus I.
No va ser el millor regal per celebrar les meves 24 primaveres però des de la llunyania puc estar agraïda per tota la llum i foscor que m’han ensenyat aquests 14 anys de vida rere el diagnòstic.
Durant aquests anys he vist moltes cares de mi mateixa i de la suposada gent estimada, desconeguda i professional sanitària que si no hagués tingut un diagnòstic no hagués conegut. O potser sí, qui sap?
En primer lloc vull donar les gràcies a la gent que ha estat hospitalitzada amb mi en els 5 ingressos involuntaris que he tingut. Vull agrair a aquella gent que s'ha deixat veure i cuidar com també s'han obert a compartir somriures, dimonis i per suposat cures. En segon terme, vull agrair la feina de la meva doctora del CSMA i al meu equip de UPAHD. Infinita gratitud Núria, Alejandro i David.
Per acabar donar les gràcies a familiars i persones amigues que han fet el que han sabut, han volgut i han pogut en els meus viatges a les plantes de psiquiatria. Ningú ens ha educat en les bones praxis de l’amor ni sobretot de les cures.
Conclouré la meva redacció agraint la feina ben feta de l’Edgar Vinyals i l’Ariadna d’Obertament perquè són les úniques persones que considero properes. I, per suposat, a totes les persones treballadores en actiu o activistes que fan possible trencar els silencis, les contencions mecàniques i químiques i els abusos de poder.
No som histèriques ni silenciades. Som persones fortament ferides que hem hagut d’embogir per trobar una "sortida" al nostre patiment emocional. Estima'ns perquè com tu tenim dret a existir i ser feliç.
Cap decisió sanitària ni legal sense nosaltres, els nostres cossos i les nostres ments són nostres. Dignifiquem les cures en psiquiatria!
VENUS
Cargando, un momento, por favor