Aquestes línies volen ser part del que he après al HOP, aquest espai nostre com a subjectes en primera persona amb experiència en salut mental que busquen empoderar-se per fer front a un tema tan necessari com és l'estigma. El HOP m'ha ensenyat com de necessari és crear teixit entre nosaltres, una base sòlida d'experiències que parin els peus a aquelles veus que volen parlar en el nostre nom i verbalitzar els nostres sentiments sense comptar amb nosaltres.
El HOP m'ha apropat al fet que aquesta necessitat és substancial per a fer front a un estigma molt arrelat a la societat.
Que ningú té dret a alçar la veu en nom de ningú, només aquells qui en primera persona han patit o pateixen les barreres de l'estigmatització, adquireixen el dret per a poder defensar i reclamar justícia. Ningú sent o pot determinar el patiment aliè a partir d'un manual perquè aleshores recaus en el que personalment considero acaba sent un estigma de superioritat que limita a la persona com a individu amb sentiments i capacitats pròpies.
Per tant, espero que a tots vosaltres, almenys en més o menys mesura una paraula, una mirada o tan sols un gest us hagi pogut calmar i us hagi donat força per dir-vos que aquest camí el fem junts i que ara o més endavant aquesta lluita la guanyarem per tots.
Cargando, un momento, por favor