Obertament
Per la salut mental, dona la cara
"No tinguis depressió" - El testimoni de la Clara
Aquesta entrada participa en la convocatòria que han organitzat Obertament i Next Door Publishers per al 7 d'abril, amb l'objectiu de visibilitzar la realitat de la depressió i lluitar contra l'estigma.
La depressió és un trastorn mental freqüent que es calcula que a nivell global afecta a 350 milions de persones, segons l'OMS. Hi ha pocs fenòmens tan estesos i tan poc entesos. La pròpia OMS ha establert que l'any 2017, pel Dia Mundial de la Salut, es posi el focus en parlar de la depressió, dels seus síntomes, d'investigació i de tot el que comporta. Una de les conseqüències del desconeixement i la falta d'informació sobre la depressió i els seus símptomes és la discriminació i l'estigma social que pateixen les persones que passen per aquest problema de salut mental. La por a ser jutjats, la vergonya i fins i tot el sentiment de culpa són comuns, i més quan l’entorn pressiona. Pitjor que els símptomes és l'estigma: quan els altres sovint no entenen què passa i volen ajudar dient-li a la persona que s’animi, que s’aixequi del llit, que surti a prendre l’aire, que si està així és perquè vol o que és una qüestió d’actitud. Dir això és com dir #NoTinguisDepressió. I fa mal. La Clara ho explica:
Em sento una supervivent de mi mateixa.
Recordo que en un dels cinc estius negres que vaig patir i lluitar, Barcelona vestia banderoles amb un missatge de l'estil "està deprimit; no està trist, està malalt" i a mi m'alleugeria perquè així és com em sentia jo, ben perduda i malalta, estranya, en lluita interna constant. Però moltes veus del meu entorn no ho entenien així i sense voler-ho, em feien sentir culpable i fràgil. Com si no estigués fent tot el possible per superar la situació. I no era cert, feia tot el que podia per combatre'm, però la part malalta em superava.
El pitjor de tot és l'autoestigma, sens dubte.
Clara