Barcelona, 22 de novembre de 2024
 

BARCELONA, 22 DE NOVEMBRE DE 2024.

Aquesta és la segona Gala del projecte sanitari d’Obertament que consolida el compromís dels professionals de la salut en la lluita contra l’estigma de la salut mental. El Compromís Distintiu Antiestigma ha esdevingut una eina referencial i, des de 2022, un total de 68 serveis de 19 entitats proveïdores* (veure annex) de salut mental catalans ja s’han adherit a aquest compromís, posant en valor la importància de formar els professionals i impulsar un canvi de cultura. Maria Lomascolo, responsable del projecte, ha informat de que actualment aquesta adhesió suposa que hi ha un 25% de serveis de salut mental comunitaris a Catalunya formalment compromesos amb la millora en el tracte a les persones usuàries.

L’acte, que té per objectiu reconèixer públicament l’esforç d’aquests serveis pioners, ha comptat amb la participació de 50 professionals de la salut i amb la intervenció de l’actriu i activista d’Obertament Marta Margarit que ha ofert el seu testimoni en 1a persona. Margarit ha destacat que el bon tracte rebut per part dels professionals de salut mental ha estat garantia d’èxit del seu procés de recuperació. En aquest sentit ha volgut ressaltar la importància de ser tractada amb valors humans bàsics com el respecte, l’amabilitat o la comprensió. “Que sembla el més obvi, però sovint és el més difícil de trobar.” ha dit davant l’auditori. L’activista ha aprofitat per reivindicar també la voluntat de que el diagnòstic psiquiàtric no sigui definitori de la seva identitat o un manual d’instruccions sobre com tractar-la. Finalment, tot i expressar públicament l’agraïment cap als professionals que l’han acompanyada no ha volgut deixar passar l’ocasió per denunciar també l’efecte perjudicial que tenen les veritats absolutes que fan servir alguns professionals i ha recordat que “si necessites ajuda no pots entrar amb por a la consulta del teu psiquiatre”.
 
Un punt i a part en un model paternalista

Tot seguit, la tècnica del projecte sanitari d’Obertament, Mariona Basté ha presentat un recull que identifica les bones pràctiques en salut mental que es fan a Catalunya i que, tal i com ha explicat, marquen el camí a seguir per tal de que aquesta cultura transformadora es faci extensiva al 100% dels serveis de salut mental de Catalunya. És important disposar, doncs, d’opcions clares i alternatives concretes. El recull de bones praxis, en aquest sentit, pot ser una guia per començar a impulsar una cultura de servei més respectuosa i col·laborativa entre professionals i usuàries. Alhora que, al seu torn, la iniciativa reconeix l’esforç dels serveis sanitaris i entitats dedicades a la salut mental catalans per promoure un entorn lliure de discriminació envers les persones.

La idea d’aquest informe és mostrar la realitat actual de molts centres de salut mental, posicionant-los com a llocs de servei al que la ciutadania pot accedir en el cas que tingui una problemàtica d’aquest tipus. A més, ha afegit, el recull desestigmatitza els serveis de salut mental, desafiant l’imaginari col·lectiu que representa l’espai psiquiàtric com a lloc cruel, que tracta les persones de forma inhumana.

Fa temps que la mirada està focalitzada en desprendre’s d’un model més paternalista, i treballar d’acord amb un model de recuperació, centrat en la persona i respectant les decisions que prenen les pròpies usuàries en el seu camí de recuperació i projecte de vida. 

És indiscutible que s’ha de continuar treballant per reduir l’estigma i assenyalar aquelles conductes que generen malestar als usuaris dels serveis de salut mental. Però no n’hi ha prou en reconèixer quines son les pràctiques i conductes discriminatòries o que vulneren drets humans. Sinó que cal transformar-les.

Reconeixement al canvi de model

La proposta des dels Quality Rights és conduir l’acció cap a un model de decisions compartides que suposa la transformació d’una sèrie de dinàmiques de treball i estils de comunicació/relació entre professionals i pacients.
Molts dels serveis que s’han adherit al Compromís Distintiu Antiestigma ja treballaven prèviament en iniciatives per combatre l’estigma en salut mental. No obstant això, l’adhesió al compromís ha permès detectar i posar en valor aquestes accions, oferint-los un reconeixement formal i impulsant-ne la visibilitat i la posada en comú.

Entre d’altres beneficis, un dels objectius d’aquest procés és el de fer el primer pas en la construcció d’una xarxa de bones pràctiques i oferir espais de coneixement compartit. Conèixer amb anterioritat l’experiència i el funcionament de la implementació d’una bona praxi en salut mental permet agilitzar el camí, anticipant quines són les dificultats i els obstacles que poden trobar-se.

En aquest sentit, reconèixer que, malgrat les dificultats, el canvi aporta un impacte positiu en les persones a qui s’atén, motiva als equips professionals a seguir en aquesta direcció. Centrar-se en les solucions i la possibilitat de transformació, en lloc de limitar-se a criticar conductes negatives o models antiquats, aporta una perspectiva optimista que engresca als professionals i entitats a sumar-se al moviment.

A més, la transparència que pot aportar a nivell d’usuari en poder consultar què es fa en aquests serveis, permet obtenir una fotografia concreta de les accions i programes que sí s’estan duent a terme per millorar l’assistència sanitària de la salut mental en cada servei.

El model psiquiàtric d’on venim és una herència històrica que es nodreix d’una mirada carregada d’estereotips i profundament arrelada a les nostres creences, formes de comportar-nos i la manera d’organitzar-nos.  Aquesta mirada estigmatitzadora no és exclusiva de l’àmbit sanitari, tot i que, per la seva influència en el procés de recuperació, cal prioritzar-ne l’erradicació en els seus professionals. Que els serveis apostin per un procés de recuperació, tenint en compte l’apoderament de la persona i partint del respecte dels drets humans bàsics suposa un pas important, i un exemple a seguir per la resta de la societat.
 

Els canvis de model són lents i requereixen temps, però també la implicació activa de diversos actors: les persones usuàries, les seves xarxes de suport, els recursos disponibles i les estructures institucionals. No és només una qüestió de canviar la manera de treballar dels professionals, sinó de generar una cultura de col·laboració i corresponsabilitat.
La clau per avançar en aquesta direcció és “anar tots a una”, unint esforços per superar les barreres i construir serveis de salut mental més inclusius i respectuosos amb les necessitats de cada persona. Tot i la complexitat del procés, el consens entre usuaris, familiars i professionals pot accelerar aquest canvi necessari per un model més humà i sostenible. Amb l’objectiu comú de donar confiança a la persona usuària dels serveis de salut mental i trencar amb les barreres de cerca d’ajuda.